Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

La Garriga modernista

Imatge
Edifici i local comercial projectat per Manuel J. Raspall i Mayol el 1912 La història contemporània de la Garriga, al Vallès Oriental, està molt lligada al termalisme. Al 1840 s'inaugurà el primer centre d'aigües termals de la vila; el Balneari Blancafort, i al 1874, els Banys Martí. L'arribada del tren al municipi (la línia Barcelona-Puigcerdà) l'any posterior va marcar l'inici de la transformació de la Garriga. Millor comunicada amb l'exterior, va ser a partir d'aleshores que la burgesia de Barcelona començà a arribar a la vila per fer-hi tractaments termals, passar-hi l'estiu i fer-s'hi construir mansions de temporada. El Modernisme desembarcava a la Garriga, amb torres aixecades principalment a banda i banda de la via del tren, la Ronda del Carril. La vila creixia, urbanísticament, i es va fer necessari construir un nou eix viari: el Passeig, que es va començar a urbanitzar al 1878 i que va esdevenir centre neuràlgic de les relacions social

Noves reformes a la casa Lleó Morera

Imatge
Casa Lleó Morera en el seu estat original a primers de s.XX Foto extreta de la Viquipèdia La casa Lleó Morera, projectada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, està de reformes. Ja fa un temps que estem observant que la botiga de la marca comercial Loewe, que està ubicada a la planta baixa de la casa, està realitzant una reforma integral en el local que ocupa. Aquesta no és la primera reforma que es fa a la planta baixa d'aquest edifici. L'any 1943, l'arquitecte Raimon Duran i Reynals va dur a terme una primera reforma per adaptar la planta baixa com a local comercial de la marca Loewe. Val a dir que aquesta primera reforma va ser molt desafortunada, ja que va eliminar bona part dels elements decoratius originals de la façana a planta baixa. Als vols del 1992, Oscar Tusquests va dur a terme una nova reforma de la mateixa. En aquest cas, l'arquitecte va mirar de recuperar certes parts de la façana, com per exemple la paret de pedra original i els

Casa Pince

Imatge
Façana original de la Casa Pince després de la reforma realitzada per Joan Alsina  Fotografia extreta de Viquipèdia Ubicat a la cruïlla dels carrers Ferran i Rauric, molt a la vora de les Rambles, el restaurant Casa Pince va ser un dels establiments del seu ram més luxosos de Barcelona. El van crear el francès Jean Pince, que treballava com a ajudant de cuina al prestigiós hotel Ambos Mundos, i un amic cuiner. El local va començar a guanyar prestigi entre les classes acomodades de la ciutat. Tal com explica el periodista Lluís Permanyer en un article publicat a La Vanguardia, l'esposa de Pince, l'empordanesa Catarina Ros, havia tingut la idea d'aprofitar la sortida de missa de 12 de la veïna església de Sant Jaume per cuinar pollastre amb salsa i ventar-ne el fum perquè als feligresos se'ls obrís la gana i s'atansessin al local. Casa Pince va ser el primer local de venda de menjar per emportar, tot i que al seu local també disposava de menjadors i preparava