Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

La Casa de les Punxes acollirà el Museu Puig i Cadafalch

Imatge
La Casa de les Punxes, obra de Puig i Cadafalch (Foto: modernistespuntcom.blogspot.com) Segons publica en la seva edició d'avui El Periódico de Catalunya, la Casa de les Punxes, ubicada a la confluència de l'avinguda Diagonal, el carrer Rosselló i el carrer del Bruc de Barcelona, acollirà l'any que ve el nou museu Puig i Cadafalch. No s'han avançat gaire detalls del projecte, que està tirant endavant un grup d'inversors privats en coordinació amb el grup immobiliari Texna, propietari de la finca. Tan sols es coneix que el futur museu ocuparia dependències comercials de l'edifici i alguns pisos superiors de la Casa. A més de botiga, el museu disposaria també d'un espai gastronòmic. Tot resta pendent, però, de què es vagin extingint els contractes de lloguer dels diferents habitatges de la construcció. De moment, i segons la informació publicada en aquest diari, ja es disposa del local on hi havia la lliberia Les Punxes, que va tancar ara fa un parell

"Catifes de ciment", l'art de la rajola modernista a Sitges

Imatge
Cartell de la mostra L'art del paviment i la rajola hidràulica; probablement una de les manifestacions artístiques menys estudiades del Modernisme. És el tema de la mostra "Catifes de ciment", que tot just s'acaba d'inaugurar a l'Edifici Miramar de Sitges i que es podrà visitar fins al proper 31 de maig. Es tracta d'una exposició itinerant comissariada per Ignasi Domènech i organitzada per la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni d'aquesta vila marinera, i que inclou peces de la col·lecció particular de Jordi Griset, que ha esdevingut un dels màxims experts en la matèria a casa nostra. A la mostra també es poden veure videos on s'explica el procés d'elaboració d'aquest tipus de paviment, una petita mostra de rajoles modernistes i art déco, i catàlegs que les empreses presentaven als seus clients amb els diferents models de rajoles que fabricaven. Molts arquitectes prestigiosos de l'època

Casa Clapés; una de les joies de Raspall a Granollers

Imatge
La Casa Clapés s'ubica a la plaça de la Porxada, en ple centre de la ciutat Ubicada a la plaça de la Porxada, en ple centre de la ciutat, la Casa Clapés és una de les primeres obres de Manuel Joaquim Raspall a Granollers. La intervenció de l'arquitecte va consistir a reformar la construcció preexistent; un edifici de planta baixa més 3 pisos, destinada a acollir habitatges. Afegeix la llegenda L'obra data de 1907, any en què Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de la ciutat. La façana de la Casa Clapés, situada al número 14 de la principal plaça de la ciutat, destaca per l'ornamentació geomètrica; les combinacions de formes rectes i formes ovalades; botons ceràmics de color marró i sanefes transversals de ceràmica blava. Raspall tan sols hi va projectar un balcó, a la primera planta de l'edifici. Les baranes, així com les reixes de la finestra de la planta baixa, van ser fetes amb ferro forjat. Tot i que no es pot apreciar des del carrer, l'

Casa Amatller; la més veterana de la Mansana de la Discòrdia

Imatge
La Casa Amatller va obrir de nou les portes el passat divendres 13 de març Després de gairebé 5 anys de reformes i de 4,9 milions d'euros invertits en la seva recuperació, la Casa Amatlller va obrir de nou les seves portes als visitants el passat divendres. D'aquesta manera, la Mansana de la Discòrdia reviu l'esplendor de 3 de les joies més importants del Modernisme català, després que la Casa Lleó Morera obrís al públic al gener de 2014. La Casa Amatller és obra de Josep Puig i Cadafalch, que va actuar sobre un edifici preexistent construït al 1875. Propietat aleshores de Mariona Martorell i Pena, la construcció original l'havia projectada Antoni Robert i Morera. Es tractava d'un edifici auster amb una certa influència neoclàssica. L'industrial Antoni Amatller i Costa, continuador del negoci xocolater creat pel seu avi al 1797, adquirí la finca per 20.456,8 pessetes al març de 1898. Immediatament va encarregar a Puig i Cadafalch el projecte de reforma de

Observatori Fabra; 111 anys al servei de la Ciència

Imatge
Entrada a l'Observatori Fabra El proper 7 d'abril, l'Observatori Fabra complirà 111 anys. El va inaugurar el rei Alfons XIII. La instal·lació pertany a la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, una de les institucions més antigues del país, ja que data de 1764. L'Observatori es va aixecar gràcies a una donació de 250.000 pessetes que va fer l'industrial Camil Fabra, primer marquès d'Alella. A la seva mort, al juny de 1902, els seus fills Fernando i Roman varen ampliar l'aportació econòmica al projecte, en què també hi acabaren participant la Diputació provincial i l'Ajuntament de Barcelona. Les obres de construcció de l'Observatori s'iniciaren al 1902 i finalitzaren un parell d'anys més tard. El projecte arquitectònic el va redactar Josep Domènech i Estapà, autor, entre d'altres obres, del Palau Muntaner de Barcelona i de la seu de la Reial Acadèmia, ubicada a la Rambla i inaugurada al 1894. A l'hora de redac